dilluns, 26 de març de 2007

PoSa'T aL Meu LloC

El LloP FeRoTgE

El bosc era casa meva. Jo hi vivia feliç i tranquil. M'agradava molt mantenir-lo net, endreçat. Tenia molts amics i m'agradava conversar i parlar amb ells.

Un dia amb molt de sol, quan jo estava recollint unes deixalles deixades per uns excursionistes, vaig sentir unes passes. em vaig amagar darrera un arbre i vaig veure venir una nena vestida d'una manera molt divertida, tota de vermell i amb una caputxa al cap, com si es volgués amagar d'alguna cosa. Aquesta nena d'una manera alegre i despreocupada anava destrossant flors, xafant l'herba, i fins i tot llançant al terra els papers dels caramels que anava menjant.

Jo, li vaig preguntar qui era, d'on venia i on anava. Ella, tot cantant i ballant em va dir que anava a veure a la seva àvia que vivia a la caseta del bosc, per porta-li una cistella amb mel, ja que estava engripada i al llit. Tot d'una va començar a córrer sense acomiadar-se i sense deixar que li expliqués que el bosc era casa de tots i que s'havia de respectar.

Era una nena maca, però amb aquella roba i comportant-se d'aquella manera, podia donar més d'un ensurt als animalons del bosc. No es pot anar per casa dels altres d'aquella manera, amb comportaments tant poc cívics. Vaig deixar que seguís el seu camí, però vaig encaminar-me cap a casa de la seva àvia per explicar-li la conducta de la seva néta. Estranyament jo vaig arribar abans que ella a casa l'àvia. Aquesta era una velleta molt agradable i simpàtica. Quan vaig explicar-li el comportament de la seva néta, va voler anar tot d'una a parlar amb la seva filla i el seu gendre per tal que s'assabentessin del que feia la nena quan anava sola pel bosc, i com aquesta no acabava d'arribar em va demanar que em quedés a la casa per esperar-la i dir-li que tornés a casa tot d'una.
Aquell dia era molt fred i aquella senyora encara no havia encès la llar. Jo em vaig abrigar amb la roba de la velleta, em vaig tapar amb una manta i em vaig mig endormiscar esperant si la nena arribava o no.

La nena va arribar per fi i jo la vaig convidar a entrar a casa. Només veure'm, em va dir no sé què força desagradable en relació a les meves orelles. Com ja he estat indultat amb altres ocasions li vaig dir que eren d'aquella manera per tal de poder escoltar millor. La nena em feia gràcia, però va tornar a fer una altra observació desagradable i insultant amb relació als meus ulls tant sortits. Comprendreu que ja em comencés a sentir malament. Aquella nena era una mica impertinent. No em volia enfadar i li vaig dir que eren d'aquella manera per a poder veure millor. Però a la nena li agradar ficar-se amb els altres i va tocar precisament el meu punt feble... les dents. Sempre he tingut problemes amb les meves dents tant grans i lletges. he estat sempre acomplexat per elles i aquest comentari em va semblar molt, molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar sobre ella i li vaig dir que eren per menjar-me -la millor.

Siguem seriosos. Cap llop pot menjar-se una nena. Tothom ho sap. Però aquesta nena estrafolària i maleducada va començar a córrer cridant i jo corria darrera d'ella per calmar-la. Com tenia posada la roba de l'àvia, me la vaig treure. Això va ser encara pitjor. Sobtadament la porta es va obrir i va aparèixer un caçador i va començar a disparar sense dir ni preguntar res. Menys mal que tenia poca punteria i vaig poder escapar per la finestra.

M'agradaria dir que aquest va ser el final de la història, però no és així, l'àvia no va voler explicar mai la veritat del que havia passat, i ràpidament es va escampar per tot el bosc el rumor de que jo era una animal ferotge, devorador de nenes, dolent de mena. Tothom va començar a evitar-me. No sé que li passaria a aquella nena estrafolària i antipàtica, però jo ara estic sempre sol, tots em tenen por per si els devoro, no tinc amics i no sóc gens, gens feliç.

4 comentaris:

esteve ha dit...

realment cal empatitzar!
:( pobre llop!!

boníssim el canvi de conte!! i amb metàfora ética i mediambiental inclosa!! :)

maleïda caputxeta... sempre em va caure fatal... ens posava presió als altres nets... si nosaltres no feiem regals o anavem a ajudar als nostres avis els caps de setmana erem males persones... morta hauria d'estar!!

BamBuuu ha dit...

em va encantar quan la marga ens el va explicar, tota la vida escoltant la versió de la caputxeta... molt millor la del llop!

nimue ha dit...

a mi em va encantar la pel·li quan la vaig veure!!! molt millor aquesta versió! i tant!

BamBuuu ha dit...

no l'he vist aquesta! l'apunto a la llista enorme de pel·lis pendents