diumenge, 19 d’octubre de 2008

No Me PiDaS QuE Te BeSe, PorQuE Te BeSaRé (aLBerT EsPiNoSa)

s'ha acabat!!! ara toca trobar temps per fer les coses que he deixat una mica arraconades... tot i que els dies continuen tenint 24h (ja m'agradaria que fossin de 36h els dies... i a qui no?)

Acabo de tornar del cinema, de veure aquesta peli d'Albert Espinosa, cada dia l'admiro més... farà un parell de setmanes em vaig acabar el llibre "El MóN GroC" sort que Terrassa és l'última parada que sinó la meitat de dies a saber on hauria anat a petar... senzillament genial, cada cop que topo amb un dels "seus fills" me n'adono de la gran persona que és. Amb cada pel·lícula que fa ens mostra una petita part d'ell i almenys a mi no em deixen indiferent, tot i que li dóna el seu toc d'humor en el fons hi ha una història contundent.



SiNopSi:
Albert (Eloy Azorín) està a cinc dies de casar-se amb la seva xicota Elena ((Teresa Hurtado de Ory). Però a falta d'aquests pocs dies, L'Albert no està segur de si se l'estima.
els dies van passant i per evitar parlar amb ella, s'apunta a un curs de guitarra amb uns nois especials (amb retard mental), que l'acabaràn explicant un truc per saber si estimes o no estimes a la persona que està al teu costat.

divendres, 25 de juliol de 2008

CanVis...

canvis que de moment pinten bé... i si m'he equivocat, doncs ja tornarem a començar!

els canvis fan por i més quan ja et senties integrat i que dominaves la situació, sempre em passa el mateix, quan ho tinc tot per la mà... plas! alguna cosa fa que em desprengui de tot, però alhora és emocionant, no deixa que t'acomodis i entris en la monotonia, nous reptes, noves fites, superacions ... es planten davant teu i et desafien.


a veure si ara que tinc una mica més de temps torno a reactivar això que ho tinc una micotina arraconadet.

dimarts, 17 de juny de 2008

On The RoaD (Jack Kerouak)

Sigo a la gente que me interesa,

por que la única gente que me interesa es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo.

La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos explotando igual que arañas entre las estrellas.

Y entonces se ve estallar una luz azul y todos el mundo suelta un ¡Ohhhhh!.

dijous, 12 de juny de 2008

QuE aCaBi JuNy!!!



Últimament em llevo amb aquesta cara i l'arrossego durant tot el dia, cada cop m'assemblo més a en Garfield... aquest mes se'm fa etern, suposo que per la rutina que porto feina-estudiar-dormir... llevat d'alguna tarda que em dono un descans i desconecto durant una estona d'aquest bucle.


Sempre he admirat amb aquest gat mandrós, mig egoísta, relaxat al que res el preocupa... de gran vull ser Garfield!!!

diumenge, 11 de maig de 2008

SanT PonÇ
















Avui tocava Fira de Sant Ponç...

fruita confitada de tots colors,

muntanyes de tot tipus de caramels,

pegadolça de la que l'avi em comprava,

sidral del que menjavem fins no poder més,

plantes aromàtiques que inundaven d'olors el carrer,

mel de mil classes diferents...


...i gent, molta gent!