No Me PiDaS QuE Te BeSe, PorQuE Te BeSaRé (aLBerT EsPiNoSa)

s'ha acabat!!! ara toca trobar temps per fer les coses que he deixat una mica arraconades... tot i que els dies continuen tenint 24h (ja m'agradaria que fossin de 36h els dies... i a qui no?)

Acabo de tornar del cinema, de veure aquesta peli d'Albert Espinosa, cada dia l'admiro més... farà un parell de setmanes em vaig acabar el llibre "El MóN GroC" sort que Terrassa és l'última parada que sinó la meitat de dies a saber on hauria anat a petar... senzillament genial, cada cop que topo amb un dels "seus fills" me n'adono de la gran persona que és. Amb cada pel·lícula que fa ens mostra una petita part d'ell i almenys a mi no em deixen indiferent, tot i que li dóna el seu toc d'humor en el fons hi ha una història contundent.



SiNopSi:
Albert (Eloy Azorín) està a cinc dies de casar-se amb la seva xicota Elena ((Teresa Hurtado de Ory). Però a falta d'aquests pocs dies, L'Albert no està segur de si se l'estima.
els dies van passant i per evitar parlar amb ella, s'apunta a un curs de guitarra amb uns nois especials (amb retard mental), que l'acabaràn explicant un truc per saber si estimes o no estimes a la persona que està al teu costat.

sWeeNeY TooD: the demon barber of Fleet Street

Tornen els dilluns de cinema...



... i aquest matí em llevo amb una oloreta d'empanada que estava fent la mama...

Benjamin Baker és un home que després d'estar engarjolat injustament durant quinze anys a l'altre banda del món, escapa i torna a Londres.

Amb ganes de revenja, juntament amb la seva obsessiva i devota còmplice la Sra. Nellie Lovett, retorna a la seva antiga barberia, situada sobre el local d'empanades de carn de la Sra. Lovett i fixa la seva mirada sobre el jutge Turpin, el qual el va acusar falsament i el va engarjolar per poder robar-li la seva dona i la seva filla.

oNcE

M'estic aficionant als dilluns de cinema, ahir va tocar ONCE. és una peli romanticona que de tant en tant ja m'agrada anar-ne a veure una, però no és romanticona d'aquelles pastelones... surts del cinema amb una sensació de felicitat, potser perquè ja estava toveta ahir... tinc la cançó que al llarg de tota la pel·lícula es va repetint gravada al cap (fins i tot he buscat la BSO per internet). A mida que avançava la pel·lícula em venien més ganes de provar de tornar a tocar el piano...
Per poc que es pugui és una pel·lícula que s'ha d'anar a veure!

Sobre la pel·lícula:

ONCE és la inspiradora història de dues ànimes bessones que es troben en els transcorreguts carrers de Dublín. Ell, és un músic de carrer al que li falta la confiança necessària per tocar les seves pròpies cançons, i ella, una jove mare que intenta obrir-se camí dins una nova ciutat. Quan les seves vides es creuen, descobreixen els seus propis talents i habilitats i s'ajuden mútuament per arribar a complir els objectius amb els que havien somiat.

BaRceLoNa [Un MaPa]

Dilluns és el dia de l'espectador al Verdi, és una bona manera de començar la setmana amb una nit de cinema, vam anar a veure aquesta pel·lícula dirigida per Ventura Pons. Buscant una sola paraula per descriure-la diria que és peculiar. Crec que no havia vist cap pel·lícula d'aquest home, així que no puc comparar.

SiNoPsI: Sis personatges -arquetips contemporanis de la solitud urbana- es troben en un pis vell de l'Eixample de Barcelona. Un matrimoni d'ancians, el germà d'ella i tres rellogats: un dona rossa, que dóna classes de francès un jove vigilant de seguretat, ex-futbolista, i una noia sudamericana, embarassada.
L'ancià, antic porter del Liceu a qui li agrada travestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que se'n vagin, ja que s'ha de morir i vol estar sol en el tram final de la seva vida.
A l'anodí pis barcelonès, l'incest, l'homosexualitat i l'adulteri es creuen en la vida dels personatges... mentre assistim al pas del temps a la ciutat mediterrània.


FiTxA ArTísTiCa:

Rosa: Núria Espert
Ramon: Josep Maria Pou
Lola: Rosa Maria Sardà
David: Pablo Derqui
Violeta: María Botto
Santi: Jordi Bosch