Ha pLoGuT...
Et lleves, sents els ocells entonant una dolça melodia, sembla que ha parat de ploure. Només sents de tant en tant una gota despistada que cau de la cornisa i repica contra la lleixa de la finestra.
Obres la finestra, i aquella olor d’herba humida i aquell aire fresc et fan fer una inspiració ben profunda que fa que tots els teus sentits es despertin de cop.
Mires cap a l’horitzó i tot té un color tant net... la pluja ha fet recuperar a les muntanyes aquell verd tant viu...
4 comentaris:
qué bonic és respirar després la tempesta, oi?
o després de la ventada...
a més bcn sembla molt més neta...
oi que si¿?
tot i que molt millor és aquesta olor a la muntanya...
els matins després d'una nit de pluja intensa tenen un sabor especial...
els entretemps son els millors moments per fixar-se en la natura.
llastima que els ultims anys durin tan poc (o no apareguin)
Publica un comentari a l'entrada