dilluns, 27 d’agost del 2007

No DesPerTiS eNcaRa...


Desperto, la llum del dia il•lumina l'habitació per complert. Tu encara dorms. Els teus braços m’embolcallen, intento escolar-me amb èxit entre ells sense despertar-te.
Observo com el teu cos nu entretapat pels llençols descansa al meu costat.

M'incorporo una mica recolzant-me sobre el meu braç per poder observar-te millor, el teu rostre desprèn felicitat, la teva respiració lenta i profunda em transmet tranquil•litat.

No et vull despertar, m'encanta veure com dorms al meu costat. Els meus dits recorren tota la teva esquena nua suaument, com si d'un mocador de seda que rellisca sobre teu es tractés, la teva pell s’eriça de plaer i els teus llavis dibuixen un somriure. No despertis encara, vull seguir observant com dorms, vull que aquest moment duri eternament.