dissabte, 7 d’abril del 2007

LlàGriMeS

Plores en silenci, abraçada al coixí, quan ja tot és fosc i ningú et veu ni et pot sentir.
Plores de ràbia, potser per impotència, tant sols saps el motiu, però plores.
Les llàgrimes rellisquen pes les galtes recorrent tota la teva cara, i vols parar però se’t fa un nus a la gola que no et deixa.
Mica en mica l’angoixa va desapareixent amb cada nova llàgrima i et vas sentint millor.
I t’adorms sense adonar-te’n, demà serà un nou dia.

3 comentaris:

nimue ha dit...

catxislamar... a vegades una bona plorera ajuda a sentir-se millor. Espere que avui siga un nou dia de veritat. Una abraçada.

Anònim ha dit...

t'entenc perfectament. estic amb la nimue, a vegades plorar pot ser una bona manera de treure dolor, després veus les coses més clares i és quan et toca actuar.

una besada!

Little Dragonfly ha dit...

merci!
tots tenim un dia tovet... de tant en tant no va malament deixar anar alguna llàgrima.