LlàGriMeS
 Plores en silenci, abraçada al coixí, quan ja tot és fosc i ningú et veu ni et pot sentir.
Plores en silenci, abraçada al coixí, quan ja tot és fosc i ningú et veu ni et pot sentir.Plores de ràbia, potser per impotència, tant sols saps el motiu, però plores.
Les llàgrimes rellisquen pes les galtes recorrent tota la teva cara, i vols parar però se’t fa un nus a la gola que no et deixa.
Mica en mica l’angoixa va desapareixent amb cada nova llàgrima i et vas sentint millor.
I t’adorms sense adonar-te’n, demà serà un nou dia.
 

 RSS Feed (xml)
 RSS Feed (xml)
3 comentaris:
catxislamar... a vegades una bona plorera ajuda a sentir-se millor. Espere que avui siga un nou dia de veritat. Una abraçada.
t'entenc perfectament. estic amb la nimue, a vegades plorar pot ser una bona manera de treure dolor, després veus les coses més clares i és quan et toca actuar.
una besada!
merci!
tots tenim un dia tovet... de tant en tant no va malament deixar anar alguna llàgrima.
Publica un comentari a l'entrada