LluM i FosCoR...
dies en que tot ho veus molt fosc...
dies en que tot és massa clar...
Aquests canvis tant sobtats et fan dubtar de tot, no saps ben bé cap on avançar, i si les petites passes que vas donant amb por, van en la direcció que vols seguir.
Necessito una mica més de claror pel dies foscos i una mica de foscor pel dies que són massa clars, un equilibri difícil de trobar.
6 comentaris:
suposo q tot va a dies... sí, de fet és així. i està bé que sigui així, crec. si tots els dies fossin iguals seria un pal terrible... no seria un repte viure!
un petó enorme!
...sí que és així, hi estic d'acord. el problema són els canvis bruscos de fosc a clar i de clar a fosc, els extrems mai són bons.
un petonàs!
aixo dels canvis ens passa cada dia al aixecar la persiana. tot i q la llum no sigui molt forta ens molesta despres de tantes hores de foscor...
(perdo estic espès)
oh
quina
làmpara!
Només cal pensar que si no hi hagués foscor, no sabríem apreciar la llum. I viceversa.
Per això està bé que hi hagi les dues coses alternant-se en la vida :)
oh
quina
làmpara!
denke, no et tindré en compte l'espessor xq stas d'examens, s'entén :P
bestuss... la làmpara es mereixia estar aquí, em va fer moolta ilusió i amb la bombeta guanya molt! XD
l'equilibri sempre sembla una mica difícil d'aconseguir i sovint ens cal una mica de distància per descobrir que per fi el tenim...
Publica un comentari a l'entrada