dissabte, 27 de gener de 2007

PoR...

Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco, la por em fa penjar. torno a marcar el número i torno a penjar. No entenc perquè no m'atreveixo a parlar amb tu. conec els teus sentiments, però tinc por.

Por a pensar que el que puguir sentir sigui una excusa per oblidar i un cop oblidis m'oblidis a mi. Por a fer mal i a que em facis mal. Por a pensar que un dia s'acabarà, tot i que no ha començat. Por... I mentre aquesta por se'm va menjant no faig res, miro com passa el temps i ens anem distanciant, i et perdo... Millor deixo de pensar, aturo el temps i actuo.


Desperto... Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco. Aquest cop no deixo que escapi aquesta oportunitat i desaparegui ofegat aquest sentiment vers tu.

6 comentaris:

nimue ha dit...

un aplaudiment per una por vençuda.

denke ha dit...

no hi ha pitjor por, que la por a tenir por...
aquesta, ja no la tens

MunSa ha dit...

molt especial. petons

esteve ha dit...

por kaka! por dolenta! por lletja!

(esteve en ple aprenentatge de vocabulari...)

BamBuuu ha dit...

espero que la por estigui ben vençuda i matxacada, tot i que sempre n'apareixen de noves contra les que lluitar (soposo que no hi hauria emoció sense la por)

denke ha dit...

la por, per sobre de tot, es un acte amb sentit, al que nosaltres hem de donar utilitat.