PoR...
Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco, la por em fa penjar. torno a marcar el número i torno a penjar. No entenc perquè no m'atreveixo a parlar amb tu. conec els teus sentiments, però tinc por. Por a pensar que el que puguir sentir sigui una excusa per oblidar i un cop oblidis m'oblidis a mi. Por a fer mal i a que em facis mal. Por a pensar que un dia s'acabarà, tot i que no ha començat. Por... I mentre aquesta por se'm va menjant no faig res, miro com passa el temps i ens anem distanciant, i et perdo... Millor deixo de pensar, aturo el temps i actuo.
Desperto... Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco. Aquest cop no deixo que escapi aquesta oportunitat i desaparegui ofegat aquest sentiment vers tu.
RSS Feed (xml)
6 comentaris:
un aplaudiment per una por vençuda.
no hi ha pitjor por, que la por a tenir por...
aquesta, ja no la tens
molt especial. petons
por kaka! por dolenta! por lletja!
(esteve en ple aprenentatge de vocabulari...)
espero que la por estigui ben vençuda i matxacada, tot i que sempre n'apareixen de noves contra les que lluitar (soposo que no hi hauria emoció sense la por)
la por, per sobre de tot, es un acte amb sentit, al que nosaltres hem de donar utilitat.
Publica un comentari a l'entrada